Una història sobre el valor de la llibertat.
La filla del criador de corbs és una història sobre el valor de la llibertat. Amb un destacat to simbòlic i poètic, narra la història d’una jove que anhela escapar d’una vida imposada per cercar el seu propi destí. Entre boscos i bruixes, la protagonista descobreix que la llibertat sovint demana coratge, sacrifici i transformació. Un relat que parla del poder d’alliberar-se del que ens empresona i de creure en la força interior que ens fa créixer.
La filla del criador de corbs (I)
Vet aquí que una vegada hi havia una noia que, tant si ho volia com si no ho volia, havia de treballar a la granja del seu pare.
Era una granja de corbs, i la nena, única filla del criador de corbs, odiava aquells ocellots grossos i negres com el carbó.
La jove, tota dolça i bonica, amb els cabells ben llisos i rossos com la mel, des de ben petita, desitjava anar a l’escola. Però, el criador de corbs la volia al seu costat totes les hores del dia i de la nit.
De manera que tenia la filla tancada a casa amb pany i forrellat, i sinó tancada a la granja, donant pinso als corbs i netejant-los les gàbies plenes d’engrut de femtes i de plomes infectes i punxants.
“Ja en tinc prou d’aquesta vida de gàbia i tristesa —es va dir la filla del criador de corbs—. Ara mateix me’n vaig a córrer món; a veure si em trec de sobre aquesta angúnia que em manlleva les ganes de viure i de volar.”
I així ho va fer. Quan la nit queia més negra, la nena fugí de casa seva.
Camina que caminaràs, s’endinsà en la immensitat del bosc lúgubre i humit fins a caure d’esgotament. S’adormí arraulida sota un arbre.
De matinada, un cop sec als peus la despertà de sobte. Dreta davant seu, una dona alta i esvelta, tota vestida de color negre, li va començar a parlar. Tenia una veu aspre i penetrant. En sentir-la, la nena es va sobresaltar:
—Què hi fas aquí dormint tota sola? És que no saps dels perills que turmenten aquest bosc?
—Ai, bella senyora, més perills he viscut a casa meva. Fujo del meu pare que em reté tancada a casa de nit i de dia. I jo, que no puc sofrir-ho més, vull marxar a córrer món.
Aleshores, la dona alta i esvelta, que era una bruixa, es va treure de sota la capa negra un raspall del cap i l’hi va donar:
—Pren aquest raspall i pentina els teus cabells daurats com la llum del sol fins que es tornin lletjos i negres com la tenebra. Només així aconseguiràs ser lliure i podràs marxar a córrer món.
La noia li va donar les gràcies. Després, amb els ulls plens de llàgrimes, perquè no es volia enfosquir la cabellera rossa i brillant, es començà a pentinar. Més tard, s’endinsà al bosc, més encara.
Els cabells de la noieta començaven a enfosquir-se quan es va trobar una altra dona més bella, més alta i més esvelta que l’anterior. Tenia una veu gruixuda i rogallosa. En sentir-la, la filla del criador de corbs es va espantar:
—Què hi fas aquí caminant tota sola? És que no saps dels perills que turmenten aquest bosc?
—Ai, bella senyora, més perills he viscut a casa meva. Fujo del meu pare que em reté tancada a casa de nit i de dia. I jo que no puc sofrir-ho més, marxo de casa a córrer món.
Aleshores, la dona alta i esvelta, que era una bruixa com la primera, de sota la capa negra es va treure una pinta de pua i la hi va donar:
—Pren aquesta pinta i desembulla els teus cabells fins i sedosos fins que es tornin gruixuts i enravenats com els nervis de les plomes dels corbs. Només així aconseguiràs ser lliure i podràs marxar a córrer món.
La jove plorava fent grans sanglots i, com va poder, li va donar les gràcies. No volia enrigidir la seva flonja cabellera. Però, així i tot, es començà a pentinar. Després, seguí penetrant el bosc, més i més endins.
La llibertat com a camí de transformació.
Aquest conte ens recorda que la llibertat no s’obté sense esforç. Descobreix com La filla del criador de corbs, valenta i determinada, aconsegueix deixar enrere allò que la limita, fins i tot quan el camí és ple de foscor.
Deixa un comentari