Un conte de fantasia i humor de vodevil.
Royal Ballet Nenúfar és un conte de fantasia i humor de vodevil en què una ballarina única al món dansa de nit en una llacuna secreta del Montseny. Quan l’espectacle insòlit és descobert, la tranquil·litat del poble de més a la vora se’n va en orris. En aquest conte, m’agrada jugar de nou amb el xoc entre la màgia i la realitat més quotidiana, fins al punt de no saber què pot ser més estrany: si la ballarina nocturna o els qui intenten apropiar-se’n.
Royal Ballet Nenúfar
En una llacuna secreta, al costat de la Riera d’Osor, viu l’única ballarina-nenúfar que hi ha al món. Tot i que se n’ha sentit a parlat, són pocs els ulls humans que l’han pogut veure.
Aquesta flor humana s’obre de nit, desenterra suaument les arrels del fons de l’aigua i, amb sabatilles de molsa verda i sedosa, dansa i sura dins la llacuna. Plié i balancé, lent i sinuós, talment els cignes de Txaikovski.
Hi ha qui, després de descobrir-la, corre a l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm a comprar-hi l’abonament de temporada. Però, vet aquí, un funcionari municipal que fa uns ulls com unes taronges perquè no sap de quin dimoni d’espectacle de dansa li parlen.
De seguida, la cua de ciutadans fa dues voltes senceres a la plaça. I el baix funcionari truca al telèfon d’emergències, aterrit i desencaixat, per les cares d’embruixats que fan tots aquests que li demanen l’abonament del Royal Ballet Nenúfar.
L’homenet truca, i crida socors!, socors! Però la por li escanya la veu i només li’n surt un filet tan prim que gairebé no el sent ningú. Socors!
Quan oblidem que no tot ens pertany.
Què passa quan les persones descobrim alguna cosa extraordinària i, en lloc de limitar-nos a contemplar-la, ens la volem fer nostra? La curiositat pot ser una manera preciosa d’acostar-nos al que és diferent, fràgil o meravellós, però també pot convertir-se en voracitat quan oblidem que no tot ens pertany. La dansa de la ballarina-nenúfar és extraordinària, però és una experiència que no pertany als habitants del poble. En canvi, tots corren a buscar la manera de gaudir-ne en massa, sense parar-se a pensar si és respectuós o oportú fer-ho. A través d’un conte de fantasia i humor de vodevil, he volgut aproximar-me a aquesta frontera tan fina entre admirar una meravella i voler-se-la apropiar, fins a posar-la en risc de fer-la desaparèixer.