Nas de sabata

Un conte de fantasia per llegir sense presses.

Amb aquest conte, us presento un vell sabater molt especial amb un nas que no és un nas qualsevol, sinó una sabata viva, curiosa i bellugueta. Nas de sabata és una història de fantasia amable i plena d’imaginació, que convida a entrar en un món on els objectes tenen vida pròpia i els vincles es construeixen des de la cura i la complicitat.

És un relat per llegir amb calma, assaborint les imatges literàries, els gestos i la relació tendra entre el sabater i el seu nas aventurer, pensat per a infants —i adults— que gaudiu de la fantasia sense presses.

Nas de sabata

Hi havia un ancià sabater que en lloc de nas tenia una sabata. Una vella bota de cuir marró, suau i llustrós, que li lluïa ben bonica al mig de la cara.

Un nas de bota amb cordons, pel qual respirava, olorava i esternudava, talment com es fa amb un nas típicament normal.

De vegades, quan el vell sabater era al taller arreglant sabates, al nas de bota li agafaven ganes d’anar al seu aire. Se li desenganxava de la cara i anava a fer un vol fent alegres saltirons.

Durant les passejades, aquell nas belluguet es divertia com es diverteixen els nassos de sabata de tot el món:

S’enfilava als arbres per mirar dins dels nius i veure com surten els pollets dels ous.

Feia forats a terra i hi enterrava tresors.

O anava a pescar truites de riu.

Després, el nas de sabata tornava al taller del vell sabater a l’hora del capvespre. Brut i rebregat, cobert de fang des del taló fins a la puntera, amb la pell de cuir esgarrinxada i arrossegant per terra els cordons deslligats.

—D’on vens tan ronyós? On has estat?— li preguntava l’ancià artesà mentre el rebia amb gran alegria.

Content i excitat, el nas feia joioses cabrioles al voltant de les cames del vellet, i esternudava sense parar per l’emoció de veure’l.

—Reietó, que bé que hagis tornat just a l’hora del bany!— deia el sabater amb satisfacció, bo i amanyagant-li els cordons enllotats amb la mà.

Al taller, el nas de sabata recuperava el seu aspecte fabulós, de seguida.

Quan ja era net com una patena, el sabater l’enllustrava amb una fina capa de betum i una bona raspallada. Així, la nàpia de l’ancià tornava a estar lluent i polida, i feia molt de goig. El vell artesà se la tornava a posar al bell mig de la cara i anaven a dormir.

Plàcidament, s’adormien l’un amb l’altre mentre s’explicaven les coses boniques, diferents i curioses que els havien passat durant el dia. I somiaven amb les aventures de l’endemà i els misteris que al llarg del dia haurien de descobrir.

Estimar no és posseir, sinó deixar marxar.

Aquest conte parla de llibertat, però també de confiança i afecte. El personatge del nas necessita explorar el món, embrutar-se, descobrir i viure aventures. El vell sabater, lluny de retenir-lo, l’espera, el cuida i l’acull cada vespre amb alegria.

Nas de sabata ens recorda que estimar no és posseir, sinó deixar marxar i saber rebre. Que créixer i descobrir el món és compatible amb tenir un lloc segur on tornar, netejar-se les ferides i compartir les històries del dia, abans d’adormir-se.