Un microconte surrealista sobre veure el món diferent
Les ulleres de la Bianca és un microconte surrealista sobre veure el món diferent i amb un toc d’humor. Amb aquest conte us convido a observar la vida quotidiana amb curiositat i imaginació. El dia que la Bianca estrena unes ulleres ben peculiars, el món que l’envolta es converteix en un escenari inesperat i divertit. Allò que sembla normal es transforma, de sobte, en una escena sorprenent.
Les ulleres de la Bianca
El dia que la Bianca estrena ulleres comença a veure el món amb uns altres ulls.
Els autobusos viatgen en hora punta atapeïts de sardines que van al centre de la ciutat a treballar.
A l’escola, l’entrepà de l’hora del pati és un verat d’ulls grossos que la mira fixament i li diu bon dia.
A la biblioteca, els prestatges són plens de llobarros, llenguados i arengades.
I a classe, la mestra reparteix peix de roca que progressa adequadament.
Què ens ensenya Les ulleres de la Bianca?
Tot i la brevetat, aquest microconte surrealista suggereix una idea molt clara: les ulleres com a metàfora de la mirada que posem sobre el món. Les ulleres de la imaginació i la creativitat ens porten a transformar les situacions quotidianes en experiències positives i inesperades. Mirar les coses des d’un altre punt de vista pot descobrir-nos un món més curiós, més divertit i molt més sorprenent.