Conte infantil sobre el pensament únic.
El poble U és un conte infantil sobre el pensament únic que passa en un lloc molt especial: un poble on tot és de color verd, absolutament tot. Carrers, cases, semàfors, núvols i, fins i tot, els taxis llueixen tonalitats de verd sorprenents. Però el més sorprenent no és pas aquest verd únic, sinó la manera com pensen els seus habitants. Amb humor i fina ironia, et presento la història d’aquest poble singular en què tothom parla i sembla dir el mateix.
El poble U
A la comarca dels Sroloc, al nord-oest dels grans llacs Sel·lerauqa, hi havia un poble que es deia U. Era un lloc singular al món perquè tot era fet de color verd.
Els carrers lluïen un verd sargantana enllotada: les voreres, les façanes, les teulades de les cases, els colors dels semàfors i els passos de vianants.
De verd poma golden eren l’ajuntament, l’ateneu, l’ermita romànica i el tros de l’antiga muralla que encara s’aguantava dempeus.
També eren de color verd, com l’herba fresca, les postes de sol, els núvols de tempesta, la boira dels matins i l’arc de Sant Martí.
I no cal dir que de verd elèctric eren els taxis, els cotxes fúnebres i els camions de bombers.
Potser et preguntes de quin color eren els habitants del poble U. Doncs, resulta que eren de color carn i os com tu i com jo. Però no deixaven de ser singulars per això perquè tots parlaven la llengua dels galls. Quiquiriqui!, s’escridassaven els uns als altres, i els altres als uns, perquè al poble U tothom volia tenir raó.
Però la cosa no passava d’aquí, saps per què? Perquè al capdavall tots deien el mateix. Vivien en un poble en què hi regnava una sola manera de pensar, un autèntic i absolut pensament únic.
La riquesa de pensar diferent
El poble U ens recorda que quan tothom diu el mateix i ningú no s’atreveix a pensar diferent, el món es torna una mica més petit. Les històries, les idees i les converses evolucionen quan hi ha diversitat de mirades i quan les persones s’escolten de veritat. Amb aquest conte, m’agradaria convidar-vos a cultivar l’esperit crític, a fer preguntes i a descobrir que la diferència de pensament no és un problema, sinó una riquesa que fa la vida més lliure i interessant.