Un conte sobre ser diferent
Un conte sobre ser diferent. En aquesta història, imagino un nen que somia ser bruixa i que viu aquesta idea amb una intensitat tan divertida com sorprenent. M’agrada jugar amb les expectatives i capgirar-les, per obrir un espai on tot és possible. A través de l’humor i l’exageració, proposo una mirada lliure sobre la identitat i el dret a ser qui volem ser.
El nen que volia ser bruixa
Hi havia una vegada un nen que, de gran, volia ser bruixa.
Quan es mirava al mirall, s’imaginava que en el futur li hauria crescut un nas aguilenc ben corbat cap avall; somiava que tindria una barbeta agudament punxuda i exageradament llargueruda, amb una berruga amb crostes a la punta; desitjava unes orelles grosses i brutes, farcides de llard i pèls, i unes dents tortes i muntades, amb incrustacions d’un verd pútrid.
Cada matí, a l’hora de llevar-se, assajava per ser bruixa.
S’arraulia de genolls a terra, com un escarabat, al costat de la pota del llit, què considerava una mena de bastó màgic. S’hi agafava amb les dues mans i, des d’allà, llançava tota mena de maleficis.
—Caca de vaca i pixum d’ase. Moc de llimac en pols. Que els nens de la classe es converteixin en trols!
—Fill, t’has rentat les dents? —li preguntava la seva mare des del passadís.
—Ara hi vaig —responia sense perdre la concentració en l’assaig.
Però no hi anava. S’agafava més fort a la pota del llit i deia:
—Us invoco, mosques geperudes. Sabeu que odio el xivarri. Feu que les nenes del barri es quedin mudes.
—I les orelles, te les has netejat? —volia saber la mare des de la cuina.
Arrupit a terra com un cuc seguia sense fer-li cas.
—Larves, llagostes i sangoneres, ataqueu la mare de totes les maneres!
—Aixeca’t ara mateix! —va ordenar-li la mare, que acabava d’entrar a l’habitació—. Encara portes posat el pijama? I no t’has rentat les dents? I les orelles tampoc! —va renyar-lo mentre l’empenyia cap el bany.
—No me les rentaré! Les vull dur brutes i pudentes! Fastigoses, com les de les bruixes! —deia, amb ràbia.
I sortia de l’habitació indignat, per l’obligació d’haver d’anar cada dia a l’escola i haver d’estudiar tot de temes avorrits i inútils que de res no li serviran quan de gran sigui una bruixa.
Ser diferent sense demanar permís
Amb aquest conte vull explorar què passa quan un infant s’atreveix a desitjar allò que no encaixa. Per mi, la imaginació també és una manera de qüestionar les normes i d’obrir espais de llibertat. Em fa pensar en com reaccionem davant el que ens descol·loca, i en la importància de no apagar aquesta força. Potser créixer també vol dir aprendre a sostenir la diferència.