Un conte sobre el talent i l’ambició.
Jaumet, el nen camaleó és un conte sobre el talent i l’ambició en què el protagonista té uns ulls extraordinaris. Gràcies a una visió de gran precisió, podria haver estat un futbolista brillant, però aquest talent li obre un altre camí d’èxit inesperat. Amb humor i fantasia, he volgut fixar-me en la transformació de les persones quan deixem que l’èxit i la cobdícia ocupi el lloc de la vocació.
Jaumet, el nen camaleó
El bonàs d’en Jaumet era un nen amb ulls de camaleó, grossos i prominents, que movia en totes direccions amb gràcia i desimboltura. Fàcilment hauria arribat a gran futbolista; podria haver estat un extraordinari migcampista amb una visió estereoscòpica d’ultra precisió amb què controlar els moviments de tots els jugadors sobre la gespa.
Però, al pare del Jaumet se li havia posat a la barretina que el seu fill havia de ser metge. I, estudia que estudiaràs, en Jaumet es va convertir en un fabulós psiquiatre.
Al 1949, va guanyar el Premi Rovell de la psiquiatria moderna. Havia inventat la hipnosi en espiral gràcies a les virtuts giratòries dels seus ulls de camaleó.
Quina gran revolució mèdica! Les velles tècniques hipnòtiques del pèndul van caure en l’oblit. I en Jaumet, el nen camaleó, que podria haver estat un futbolista molt ric, va esdevenir un mestre prestigiós de la hipnosi en espiral.
Més tard, però, l’èxit, la fama i la cobdícia li van fer va perdre el món de vista: en Jaumet va ser acusat de robar uns quants bancs, bo i hipnotitzant amb el moviment espiraliforme dels ulls els directors de les oficines bancàries.
Sota els efectes hipnòtics del nen camaleó -nom amb què tothom el coneixia, fins i tot, ja sent adult- li obrien les caixes cuirassades sense oposar cap resistència i li donaven tots els diners amb una alegria i generositat mai vistes. Aquesta, però, ja seria una altra història.
Quan el talent ens canvia el camí.
Amb aquest conte sobre el talent i l’ambició m’interessa explorar com una capacitat extraordinària pot obrir-nos camins que no havíem imaginat. Però també em pregunto què pot passar quan l’èxit, la fama o l’ambició acaben prenent el control del nostre camí. Per mi, trobar allò que sabem fer bé és important, però encara ho és més saber què en volem fer. Perquè no n’hi ha prou amb tenir un talent; també hem de decidir com el posem al servei de la nostra vida.